Ara fa un any, l’agost del 2019, l’ONU va difondre un informe en què debatia la relació entre canvi climàtic i la nostra manera de menjar. Les conclusions van ser que s’havia de disminuir el consum de carn i incrementar el d’aliments de producció sostenible.
Per què? Per molt diverses raons. D’ordre econòmic i ecològic sobretot. En aquest segon aspecte, la producció industrial d’animals per al consum humà és insostenible: elevadíssim consum d’aigua, producció de gasos d’efecte hivernacle (el 20% del total són atribuïbles a la ramaderia), la necessària desforestació per obtenir més pastures en paral·lel a un increment en l’extensió agrícola destinada al farratge que seria molt més eficient en termes planetaris si la destinéssim al consum humà i pal·liaríem així la fam mundial en una més gran mesura. Hi poden afegir l’elevat cost del tractament de residus de la ramaderia i l’impacte ecològic que comporten.
És, a més, molt ineficient des del punt de vista econòmic perquè implica una gran despesa de múltiples elements. Un exemple prou evident: 1 Kg de carn implica 18 vegades més superfície de terra que 1 Kg de llegum i gasta 18 vegades més aigua, 9 vegades més combustible, 12 vegades més fertilitzants i 10 vegades més pesticides. Afegim-hi encara el cost per als ecosistemes que això té.
Més enllà d’aquests aspectes més ‘externs’ cal comptar amb els efectes sobre la salut humana. El consum de carn en les proporcions en què s’efectua en les societats occidentals avui dia està directament relacionat amb malalties com l’obesitat, la hipertensió, la diabetis, l’osteoporosi, el càncer de còlon o els problemes cardiovasculars, tant pel que fa al consum excessiu directe com pel que representa de no consumir alternativament productes vegetals que contraresten aquestes patologies. És evident que una aportació excessiva de proteïnes a la nostra dieta, que és el que s’esdevé comunament amb la ingesta diària de carn, és innecessària per a la nutrició de l’adult (una altra cosa és el creixement de l’infant) i sotmet el cos a un treball addicional per a la metabolització i excreció d’aquest romanent innecessari. En aquest apartat cal remarcar que el consum de carn processada (embotits, etc.) comporta un impacte més negatiu en la salut que no pas la carn vermella, especialment per la proporció més elevada de greixos saturats i sodi, així com per l’afegit de conservants i d’una variada tipologia d’additius. S’ha mesurat l’impacte econòmic de les patologies derivades del consum de carn en un 13% de despesa pública.
Entenc, doncs, que el consum de carn, com el de tabac, alcohol, begudes ensucrades, és a dir de productes que tenen un impacte negatiu en la nostra salut i en la salut del planeta, ha de ser gravat amb impostos específics.
I això només pel que fa a dades econòmiques i de salut pública. Però n’hi ha d’altres gensmenyspreables. Què dir del sofriment animal? Aquest és inherent a la indústria càrnica, des del moment mateix que hi ha milions d’éssers que neixen ja destinats només a ser morts i ingerits per humans: aquest és el seu destí. Les condicions de vida dels animals que són engreixats i tractats amb productes medicinals (no perquè estiguin malalts sinó per obtenir un més gran rendiment) exclusivament per ser sacrificats amb el màxim benefici com a horitzó són deplorables. I què podem afegir sobre les condicions en què s’efectua l’extermini massiu d’aquests éssers destinats a morir programadament?
Ecologisme, veganisme i animalisme han d’anar de la mà per reorientar radicalment aquest afer. Atenció, però: el sector ramader i agropecuari té molt poder econòmic i les inèrcies socials són extremament difícils de canviar: com lluitar contra primer plat, segon plat (carn o peix) i postres, sense anar més lluny?
Melancholia 