Arxiu de la categoria: Història de la ciència

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (IV)

(Continuació) L’acedia medieval assolava primordialment monestirs i convents. Amenaçava els monjos solitaris i era considerada com una mena de paràlisi anímica pel fet que l’objecte del seu desig, la contemplació divina, se’ls representava com una meta inassolible, massa allunyada, amb … Continua llegint

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | 12 comentaris

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (III)

(Continuació) És fàcil percebre, a la vista de tot plegat, que el caràcter malencònic era considerat unànimament com el pitjor possible. Els malencònics eren descrits poc falaguerament com a prims i ombrívols, melangiosos, indolents, covards, irreverents, misantròpics, desconfiats; tot un … Continua llegint

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (II)

(continuació) Segons parers científics, doncs, els catalans som malencònics, moderadament malencònics. També l’historiador valencià barroc Gaspar Escolano, a la seva Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1610-1611), era d’aquesta mateixa opinió: … Continua llegint

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (I)

El jesuïta Pere Gil, home d’una extensa formació i molt observador, va contribuir al gènere religiós de moda de la contrareforma catòlica quan va publicar una art de ben morir amb el títol Modo d’ajudar a ben morir (1604). També … Continua llegint

Publicat dins de Història, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | 3 comentaris

L’obra del cosmògraf i dantista Jaume Ferrer de Blanes (1545), editada filològicament

Estem de sort: acaba d’aparèixer en versió digital l’edició de l’obra impresa pòstumament del mercader, cosmògraf, lapidari i no sé quantes coses més, Jaume Ferrer de Blanes, natural de Vidreres (1445/1449-1529). L’editor ha estat Josep Llorenç i Blat, alumne del … Continua llegint

Publicat dins de Comentaris sobre literatura, Història de la ciència, Història de la cultura, literatura catalana moderna, Notícia, Reflexió | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Remeis barrocs per a malures de sempre (i IV)

I encara jo mateix he sentit a dir coses tan científicament establertes com que la masturbació provoca ceguesa, axioma ben conegut, o que els homes disposem d’un dipòsit d’un litre de líquid seminal i, per tant, no podem malbaratar-lo. És … Continua llegint

Publicat dins de Història de la ciència, Història de la cultura, literatura catalana moderna | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Remeis barrocs per a malures de sempre (III)

La procedència de les receptes mostra que el de l’algutzir Joan Saló era un receptari per a ús personal, i que copia els remeis allà on els troba, sense fer-ne diferències. Per això trobem receptes d’origen culte tècnic, a partir … Continua llegint

Publicat dins de Història de la ciència, Història de la cultura, literatura catalana moderna | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari