Arxiu de la categoria: Literatura universal

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (V)

(Continuació) Però si ens hi fixem bé, notarem que sota d’aquest quadre anímic del malencònic medieval, radica una condició latent positiva. L’acedia no és una inclinació al mal, sinó el desig vehement d’accedir al més gran dels béns, Déu, que, … Continua llegint

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (IV)

(Continuació) L’acedia medieval assolava primordialment monestirs i convents. Amenaçava els monjos solitaris i era considerada com una mena de paràlisi anímica pel fet que l’objecte del seu desig, la contemplació divina, se’ls representava com una meta inassolible, massa allunyada, amb … Continua llegint

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | 12 comentaris

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (III)

(Continuació) És fàcil percebre, a la vista de tot plegat, que el caràcter malencònic era considerat unànimament com el pitjor possible. Els malencònics eren descrits poc falaguerament com a prims i ombrívols, melangiosos, indolents, covards, irreverents, misantròpics, desconfiats; tot un … Continua llegint

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (II)

(continuació) Segons parers científics, doncs, els catalans som malencònics, moderadament malencònics. També l’historiador valencià barroc Gaspar Escolano, a la seva Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1610-1611), era d’aquesta mateixa opinió: … Continua llegint

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (I)

El jesuïta Pere Gil, home d’una extensa formació i molt observador, va contribuir al gènere religiós de moda de la contrareforma catòlica quan va publicar una art de ben morir amb el títol Modo d’ajudar a ben morir (1604). També … Continua llegint

Publicat dins de Història, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | 3 comentaris

Ammaniti, Niccolò

Tanco “Io e te” (2010) amb una doble sensació: haver llegit un relat (és una obra curta) colpidor, molt dur, i ben resolt, d’una banda, i recuperar en part el meu interès de fa anys pel novel·lista italià, d’una altra. … Continua llegint

Publicat dins de Comentaris sobre literatura, Literatura universal | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

El poeta mort, el mite esquerdat

Jeffrey Aspern era un poeta anglès mort de feia dècades. Un erudit i mitòman estudiós de la seva biografia i obra, després d’un primer intent infructuós per assolir la correspondència entre el poeta i Mrs. Bordereau, una jove nord- americana … Continua llegint

Publicat dins de Comentaris sobre literatura, Literatura universal | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari