Arxiu d'etiquetes: catalanot

Catalanot VII. La nostra feina (si la volem fer)

Ja ho he expressat en diverses ocasions en aquest mateix lloc (vegeu la pestanya ‘Català’, a Categories): el català no el salvaran l’administració, les sancions  lingüístiques ni la independència. El salvarem, si així ho volem, els catalans. Les llengües són … Continua llegint

Publicat dins de Català | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Catalanot VI. Els traductors automàtics

M’inquieta un fenomen més o menys recent. M’hi ha fet pensar un col·lega el qual, donant un cop d’ull als llibres escolars en català dels seus fills –de socials de la Vicens Vives, per ser exactes–, s’adona que a cada … Continua llegint

Publicat dins de Català | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Catalanot V. Turisme lingüístic a les Pitiüses

Bar del centre d’Eivissa. – Tovallons? – ¿Cómo? – Tovallons. (De fa anys que no trobes mai tovallons a les taules dels bars.) Acompanya el mot amb el gest de fregar-se les mans. – ¿Eres española? – No, sóc catalana. … Continua llegint

Publicat dins de Català, memòria | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Cretins

“Serem bel·ligerants si a un nen (andalús) se l’obliga a estudiar en qualsevol altra llengua que no sigui la seva” (Javier Arenas, 22 gener 2011). I la Sánchez-Camacho que s’hi apunta tot darrera, amb la crítica de la immersió en … Continua llegint

Publicat dins de Català, Reflexió | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Catalanot IV

Fa força setmanes, un comentarista d’aquest bloc feia un parell de reflexions que m’he permès de reproduir ja que em permetran fer un comentari general. Gràcies, Joan. «1. De totes maneres, si tinguéssim estat propi, no seria molt més fàcil … Continua llegint

Publicat dins de Català, Reflexió | Etiquetat com a , | 1 comentari

Catalanot III. Anècdotes

Deu ser una llegenda urbana. L’he sentida explicar així: «En una gran ciutat indeterminada de Catalunya, entre els passadissos d’un supermercat, una senyora del barri detotalavida té un producte a la mà. En llegeix l’etiqueta i comença a exclamar emprenyada, … Continua llegint

Publicat dins de Català, memòria | Etiquetat com a , | 3 comentaris

Catalanot II. Noves tendències en la tradició catalana d’escurçar els noms de fonts

O el que és el mateix: com perdem progressivament i sense adonar-nos-en una tradició pròpia secular de formar els hipocorístics (escurçament del nom de fonts, nom comú de persona o prenom) i la substituim per una altra d’aliena. Com llegim … Continua llegint

Publicat dins de Català | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari