Arxiu d'etiquetes: història de la medicina

Apotecaris i receptes en la literatura

Publicat el Juny 14, 2014 per pepvalsalobre

La literatura catalana antiga, en el cas que ens ocupa des de la baixa edat mitjana fins a final del XIX, reflecteix la figura i les activitats de l’apotecari o farmacèutic , com la del metge, de manera generalment burlesca … Continua llegint →

Publicat dins de Comentaris sobre literatura, Història de la ciència, literatura catalana moderna | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (i X)

Publicat el Març 3, 2014 per pepvalsalobre

(Continuació) Com hem vist, el geni artístic va ser, al renaixement, vinculat al caràcter malencònic. A aquest, al seu torn, se’l feia depenent de Saturn, planeta que influïa en el desequilibri humoral a favor de la bilis negra. I allà … Continua llegint →

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (IX)

Publicat el gener 31, 2014 per pepvalsalobre

(Continuació) El també rossellonès Andreu Bosc, jurista, escrivia al seu Sumari, índex o epítome dels admirables títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya (1628) “quant arriba a esta terra un castellà, o d’altra nació entès, publica los fets de sa … Continua llegint →

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (VIII)

Publicat el gener 20, 2014 per pepvalsalobre

(Continuació) En quin d’aquests sentits pensaven els autors que he esmentat a les primeres entrades d’aquesta sèrie quan qualificaven els catalans de malencònics? Es fa difícil de saber. El més transparent en aquest sentit és el testimoni de Francesc de … Continua llegint →

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (VII)

Publicat el gener 14, 2014 per pepvalsalobre

(Continuació) Expliquen Rudolf i Margot Wittkower com a partir del segle XV els artistes prenen una nova consciència tant de la seva personalitat com del procés creatiu. I en aquesta presa de consciència hi ha el fenomen de la malenconia. … Continua llegint →

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (VI)

Publicat el gener 6, 2014 per pepvalsalobre

(continuació) A les stanze rafaelianes, a la Sala della Segnatura del Vaticà podem contemplar l’Escola d’Atenes de Raffaello Sanzio, on apareix representat Miquel Àngel que adopta la postura de recolliment clàssica de la Malenconia, sol i amb el cap recolzat … Continua llegint →

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (V)

Publicat el Desembre 26, 2013 per pepvalsalobre

(Continuació) Però si ens hi fixem bé, notarem que sota d’aquest quadre anímic del malencònic medieval, radica una condició latent positiva. L’acedia no és una inclinació al mal, sinó el desig vehement d’accedir al més gran dels béns, Déu, que, … Continua llegint →

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (IV)

Publicat el Desembre 16, 2013 per pepvalsalobre

(Continuació) L’acedia medieval assolava primordialment monestirs i convents. Amenaçava els monjos solitaris i era considerada com una mena de paràlisi anímica pel fet que l’objecte del seu desig, la contemplació divina, se’ls representava com una meta inassolible, massa allunyada, amb … Continua llegint →

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | 12 comentaris

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (III)

Publicat el Desembre 11, 2013 per pepvalsalobre

(Continuació) És fàcil percebre, a la vista de tot plegat, que el caràcter malencònic era considerat unànimament com el pitjor possible. Els malencònics eren descrits poc falaguerament com a prims i ombrívols, melangiosos, indolents, covards, irreverents, misantròpics, desconfiats; tot un … Continua llegint →

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (II)

Publicat el Desembre 2, 2013 per pepvalsalobre

(continuació) Segons parers científics, doncs, els catalans som malencònics, moderadament malencònics. També l’historiador valencià barroc Gaspar Escolano, a la seva Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1610-1611), era d’aquesta mateixa opinió: … Continua llegint →

Publicat dins de Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari