Literatura catalana moderna a Siena

De dijous a dissabte, del 29 de novembre a l’1 de desembre 2018, hem estat a Siena en el marc del XII Congresso Internazionale dell’Associazione Italiana di Studi Catalani esdevingut a la Università per Stranieri di Siena. De fet, tot el grup, sovint ben nombrós, som un habituals de les trobades científiques que convoca la AISC, diria que uns militants i tot.

Aquesta vegada quatre de nosaltres hem presentat comunicacions relatives a la literatura moderna. Eulàlia Miralles (Universitat de València. IIFV: De l’espai celeste al terrenal: geografies de la guerra dels Segadors) exposava com al Principat de Catalunya, coincidint amb els primers anys de la Guerra dels Segadors, es van publicar una sèrie de pronòstics de caràcter polític que s’han d’inserir en la batalla publicística o “guerra de papers” d’aquest conflicte. Aquests pronòstics, que no han estat ni identificats ni estudiats fins ara, revelen un interessant ús de l’aparat astromitològic i zodiacal en relació amb la guerra i els seus espais geogràfics. En la seva intervenció va explicar quin era l’ús de les geografies celestes i terrenals en els pronòstics polítics i com aquestes podien haver ultrapassat els límits del gènere fins a extendre’s, atesa la seva popularització, a altres gèneres.

Albert Rossich (ILCC, UdG: Espai públic i fast universitari (Segle XVII)) es va centrar en un tipus de festivitat pública que ha deixat dues mostres ben interessants sorgides a l’Estudi General de Lleida al segle XVII: els panegírics per l’elecció de rector. Hi estudia dos extensos poemes polimètrics: el Panegírica Vicent Santfeliu (1604), atribuïble a Andreu Rey de Artieda, i el Panegíric a Felip de Berga i Aliaga (1613), de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona. L’avinentesa de situar en el seu context celebratiu la redacció d’aquestes dues peces permet restituir el prestigi perdut a unes obres que no s’haurien de llegir amb els ulls actuals, sinó com una continuació de l’èpica clàssica amb la finalitat d’exaltar la figura d’un personatge revestit de la categoria d’heroi.

bk_siena_schedaAnna Garcia Busquets (ILCC. UdG: Consideracions sobre el Cicle de Montjuïc de Francesc Fontanella) analitza cinc poemes de Fontanella dedicats a la muntanya de Montjuïc: «Astre que en la nit opaca», «Ve la nit i de baieta», «Excelsíssima muntanya», «Coronades d’esperances» i «Torre excelsa, alta atalaia». Es tracta d’un conjunt de composicions de l’època de la guerra dels Segadors amb clares referències a un espai geogràfic concret —Montjuïc, escenari de nombroses batalles a més de la del 26 de gener de 1641— i a la situació bèl·lica que va viure el poeta en primera persona. L’objectiu era analitzar les peces del Cicle de Montjuïc i situar-les en el context de la cruïlla de 1640 i els anys immediatament posteriors. L’estudi comprèn l’edició crítica dels textos, l’anàlisi de les fonts i la seva inserció en el marc de la poesia civil d’aquest autor barroc.

Finalment, Pep Valsalobre (ILCC. UdG: Il viaggio dei testi: dal barocco francese al barocco catalano) va resseguir les pistes d’una fins ara desconeguda i important influència de la literatura del barroc francès en l’obra de Fontanella, que comença amb Corneille (de L’Illusion comique del qual es fa ressò Lo Desengany). Estirant els fils de diverses obres ara estudiades a fons arran de l’edició crítica que duu a terme el grup que dirigeix, descobreix que un poema que tracta de l’expedició d’Alexandre el Gran al país de les amazones depèn sens dubte d’un roman héroïque francès (un gènere que neix just aleshores), la Cassandre de La Calprenède, una obra i un gènere que van gaudir d’un èxit extraordinari arreu d’Europa als segles XVII i XVIII. De la mateixa manera, una obra teatral fragmentària de Fontanella és una dramatització d’un relat que va tenir una difusió espectacular al llarg del Setcents europeu: l’Argenis de John Barclay, un autor de família escocesa nascut a França i de cultura gal·la. Fontanella és l’únic reflex d’aquestes obres franceses en tota la literatura peninsular barroca.20181128_221008

Marc Sogues (ILCC. UdG: La punyalada de Marià Vayreda: una novel·la a la frontera), membre també del grup, va optar aquesta vegada per l’excel·lent novel·la de Vayreda, i planteja la hipòtesi que l’elecció de l’espai geogràfic fronterer com a escenari de la narració, lluny de ser casual, és un element cabdal, que amara els diferents nivells compositius de la novel·la. Des d’aquest plantejament, Vayreda basteix un món en el qual els elements contraris, sense deixar de ser-ho, no són percebuts en termes d’oposició, perquè conviuen i s’integren dins una mateixa realitat que s’afirma i és nega a ella mateixa al mateix temps. És la realitat d’ un territori, el de l’Alta Garrotxa, situat entre dos estats però que no forma part efectiva de cap dels dos perquè viu al marge de la llei de totes dues administracions; és la realitat d’un paisatge on la naturalesa prístina i exuberant s’alterna amb els espais degradats per l’acció intensiva d’artigaires i carboners; d’ un temps –el final de la segona carlinada– a cavall de l’antic règim i el nou ordre liberal; d’uns personatges entre dues cultures (la francesa i la catalana), que són (i no són) la mateixa, i que transiten constantment entre la legalitat (dels traginers) i la il·legalitat (dels contrabandistes i els trabucaires), entre el seny i la bogeria (l’Albert), entre la realitat i el mite (l’Ivo i els trabucaires).

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, literatura catalana moderna, Notícia i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s