El 26 de gener de 1641 s’esdevenia la batalla de Montjuïc a Barcelona, el primer compàs militar important de la dita guerra dels Segadors. La seva repercussió, especialment si la victòria afavoria els exèrcits reials, era decisiva: es plantarien a la ciutat i l’aventura de la revolució resultaria aixafada. No va ser així: el triomf de la defensa de Montjuïc davant de l’exèrcit del virrei Marquès de los Vélez va ser rotunda. Segons el Dietari de la Generalitat, el bàndol reialista va perdre 500 oficials i suboficials i uns 1500 soldats, i en van resultar ferits uns 3000 homes, a la qual cosa hem d’afegir l’abandonament de 2000 armes; l’exèrcit francocatalà va patir 32 baixes i una trentena de ferits. El poderós exèrcit de la monarquia de Felip IV –que s’havia plantat a les muralles de la ciutat comtal amb 15000 infants i 2000 genets– es va haver de retirar més enllà del pla de Penedès. I la guerra va continuar fins al 1652. (Aquí podeu llegir les dades estrictament militars de la batalla.)
Poques vegades, que jo sàpiga, ha estat remarcat el fet que l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona al 1939 es va produir aquest mateix dia 26 de gener. En algun lloc he llegit que Franco va retardar la presa de la ciutat uns dies per fer coincidir ambdues dates i atorgar-se així la correcció històrica d’aquells fets de 298 anys exactes enrere. No em consta que Franco alentís l’ocupació de Barcelona de manera ostensible i expressa. En tot cas, el 24 de gener va evitar l’entrada directa per dur a terme unes maniobres d’encerclament de la ciutat, m’imagino que per tal d’afrontar amb millors perspectives qualsevol acció de defensa de les 
tropes republicanes de la ciutat. I el 26 començaren a entrar a la ciutat per diversos punts. Amb tot, no es pot descartar que assessors històrics del cabdill dels militars revoltats li comentessin la circumstància històrica i que Franco assaborís tal coincidència com un senyal (un més?) de la seva missió historicoreligiosa. No m’he llegit la paperassa ditiràmbica dels militars franquistes amb motiu de la presa de la ciutat ni conec el discurs de Yagüe pronunciat aquella tarda del 26 de gener a Barcelona per saber si van fer cap mena d’al·lusió al fet.
[Posteriorment, he sabut d’un comentari d’Antoni Rovira i Virgili del 24 de gener de 1939 sobre la possible intenció de fer coincidir les dates]
Melancholia 
Retroenllaç: [IV.3] «Angor patriae» » Antoni Rovira i Virgili
“500 oficials i suboficials i uns 1500 soldats”. Déu ni do la proporció. O l’exèrcit espanyol col·locava els oficials a primera fila, o en devia tenir un reguitzell (en proporció d’1 oficial cada 3 soldats)!