El Lepant de Joan Pujol ha de ser considerat entre els poemes èpics més remarcables del segle XVI en tot l’àmbit hispànic i europeu. És la primera epopeia en llengua vulgar sobre la batalla de Lepant que es factura en la península ibèrica. D’altra banda, el poeta té la voluntat d’exalçar la participació dels llinatges catalans entre els combatents de l’armada cristiana, en un context de reivindicació catalana molt present al llarg de la segona meitat del Cinccents. El poema diu ben clarament que la causa lepantina deu part del seu èxit a Catalunya i als seus homes, i en destaca també el paper de la ciutat de Barcelona com a port de sortida i d’arribada de la flota.
Al costat de les obres de Pere Serafí i de Cristòfol Despuig, Els poemes de Lepant de Joan Pujol mostren la vitalitat literària del Renaixement català.
L’obra en vers del mataroní Joan Pujol, i més concretament la seva epopeia sobre l’episodi de Lepant, és un dels punts culminants de la nostra literatura renaixentista. Moderna i amb trets innovadors, la poesia de Pujol respon de manera clara a un context català de reafirmació cultural, que rellegeix el medieval Ausiàs March des d’una tradició autòctona i en rebutja les lectures hispàniques d’encuny renaixentista; d’altra banda, s’adhereix a l’ofensiva contrareformista. El cicle de Lepant és el pal de paller de la seva obra poètica i el que més renom ha donat al poeta.
“Els poemes de Lepant” inclou totes les composicions de Joan Pujol dedicades a cantar i celebrar la victòria naval de les armes cristianes contra l’imperi Otomà en la batalla de Lepant (1571), amb un paper destacat de Barcelona i de les forces catalanes sota el comandament de Joan d’Àustria. D’una banda, el Lepant és el primer poema èpic inspirat per aquest tema en qualsevol llengua romànica, i narra, en tres cants, tant els antecedents de la batalla com l’encontre decisiu. Els turcs s’han apoderat de Famagusta (Xipre), i els venecians demanen socors al papa Pius V i al rei Felip II. Un cop superades les desconfiances entre les potències cristianes, Felip II cedeix el protagonisme al seu germà bord, Joan d’Àustria, perquè encapçali la Santa Lliga. Una nova incursió dels turcs en aigües mediterrànies serà interceptada per l’armada aliada i conduirà a la descomunal batalla de Lepant. En una segona part d’”Els poemes de Lepant”, Joan Pujol celebra la victòria glossant, en octaves catalanes, els dístics llatins de tres poemes encomiàstics de l’humanista Lluís Joan Vileta, dedicats a la victòria de Joan d’Àustria, al rei Felip II i a la ciutat de Barcelona.
Aquesta nova edició torna a posar a l’abast dels lectors el relat en clau catalana d’un episodi fonamental de la història moderna.
Melancholia 