Literatura catalana de viatges a l’època moderna (VIII)

(continuació)

En la línia dels dos autors viatgers anteriors, Saconomina i d’Amat, hi ha Anton de Duran i de Bastero, baró de Ribelles, comerciant matriculat a la Junta de Comerç de la ciutat comtal, el qual va deixar un report escrit en català, amb alguns fragments en castellà (es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya), del seu viatge a Madrid al 1784. Sembla que el motiu va ser turístic, que en diríem avui, perquè no hi fa constar cap afer que no sigui la descripció dels llocs que va visitar. Va sortir de Barcelona el 20 d’abril de 1784, acompanyat de dues persones més, i va arribar a Madrid el 7 de maig. Explica detalladament els llocs per on va passar, tant al viatge d’anada com al de tornada, que no van ser coincidents: a l’anada van fer camí per Aragó i Castella, mentre que a la tornada van fer pas per la Manxa i van pujar pel Regne de València, si bé el relat es clou amb l’estada a la capital valenciana ja que no es descriu el recorregut des d’allà fins al punt de partida, Barcelona. Duran va parar especial atenció als menjars dels hostals i la indumentària dels diferents llocs, així com al paisatge agrari o a l’aprofitament de l’aigua. Ressenya detalladament tant l’arquitectura externa com els interiors dels edificis més destacats dels llocs que van visitar, generalment de caràcter religiós per bé que també en ocasions són diversos palaus de Madrid i els seus voltants. L’extensió que dedica a la descripció de la capital, però, és breu i en castellà. Van estar-se a Madrid fins al 14 de juny, cinc setmanes, tot i que que van visitar també poblacions de l’entorn (Aranjuez, Toledo, El Escorial, etc.). La minuciositat de la descripció d’El Escorial és proporcional a l’impacte que sembla que li va causar. Llegim unes ratlles del report que fa de la biblioteca: «La llibreria és molt gran, adornada d’hermoses pintures i retratos, i s’hi veuen, també de màrmol, los caps de Ciceró i de Sèneca. Sobre una taula és Carlomagno i tota la sua descendència, que són unes figures de plata de cosa d’un palm sobre unes graderies de filigrana. Sobre altra taula, se veu un rei de plata ab les insígnies i armes que portava. Sobre altra, la pedra imant. Se veu també un llibre de pergamí a on són pintats ab los colors més vius vàrios fruits i fulles d’arbres, i altres a on és pintat ab figures d’or i colors exquisits, a lo antic, l’Apocalipsi» (les notícies del personatge i l’edició del text es poden llegir a Ramon Planes i Albets, «El viatge a Madrid de 1784 d’Anton de Duran i de Bastero, baró de Ribelles», Arxiu de Textos Catalans Antics, 25 (2006), 411-439).