Només de començar, l’any 2019 ens saluda amb un recull de diversos estudis del nostre grup de recerca en literatura catalana moderna, NISE, sobre la poesia de Francesc Fontanella. Coeditat per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, les 280 pàgines del volum apleguen dotze treballs relatius a aspectes diversos al voltant de la poesia de l’autor barroc català, la conjunció, l’ordenació i la revisió dels quals han anat a càrrec de Verònica Zaragoza i de Pep Valsalobre. La major part dels estudis se centren en aspectes relatius a la transmissió manuscrita de l’obra poètica de l’autor. Aquesta és una faceta que no s’havia emprès mai en la tradició historiogràfica i filològica catalana arran d’un autor modern. En canvi, la pertinència dels treballs és enorme perquè permet fer-nos una idea de quins criteris imperaven en l’ordenació dels textos en cançoners manuscrits d’autor, com es traslladava (o es desfeia) aquesta ordenació en els manuscrits successius al llarg de la tradició, com de vegades se soldaven poemes diversos o bé es desintegraven per formar altres unitats, com se seleccionaven alguns conjunts textuals per combinar-los amb els d’altres autors per formar cançoners col·lectius, entre altres aspectes. Alhora mostra a l’estudiós de la nostra literatura com procedir per establir autories segures, dubtoses o falses atribucions, com analitzar des de molts punts de vista un cançoner que sembla reflectir una voluntat d’ordenació textual de l’autor mateix, etc. Les dades i reflexions obtingudes són, a parer nostre, de vàlua notable més enllà del cas concret del poeta barceloní perquè permeten en gran part extrapolar aquest coneixement sobre la transmissió manuscrita d’un autor al conjunt d’aquesta activitat de difusió textual a tot el període barroc, activitat que ens era precàriament coneguda.
Altres estudis, finalment, analitzen aspectes parcials de l’obra poètica de Fontanella, bé la totalitat de la seva poesia liminar; bé el conjunt de les cartes eròtiques de l’autor a unes monges o el de l’important gruix de les poesies anomenades giletes; passant per la descripció d’un acotat corpus textual de textos a mode d’‘ambaixades’ de l’autor durant un breu període de la seva producció, entre 1634 i 1647, disposada en paral·lel a la peripècia biogràfica de l’autor en aquells anys; la incorporació del gènere de l’ègloga a la literatura catalana per part de Fontanella (i concretament una ègloga paradoxalment no ‘rural’ sinó urbana); algunes notes sobre fonts clàssiques en els versos fontanellans i, finalment, la lectura d’un text poètic falsament atribuït per la tradició historiogràfica catalana a Fontanella però que, de fet, és una biografia en vers sobre la seva persona composta per algú del seu entorn.
Com diu la curadora del volum «La gran magnitud de l’obra llegada del poeta Francesc Fontanella ens demostra que cal llegir i rellegir la seva poesia, sota una nova llum que ens permeta arribar a noves interpretacions, a encomanar lectures engrescadores amb claus de lectura renovades i renovadores que ens permeten endinsar-nos en aquesta poesia fulgurant. Aquesta és l’aportació fonamental d’aquest volum». Un volum que constitueix l’aplec d’estudis més extens i més intens dedicat mai a la producció d’un poeta modern.
Melancholia 